Sessió del 27/10/2011

Avui amb l'Àngels hem continuat treballant amb el Photoshop. Primerament, hem continuat treballant amb els modes dels colors i la paleta de canals. Posteriorment, hem aprés a treure el fons de les imatges. Sabia que es podien canviar els fons de les imatges, però no sabia com i, gràcies a la sessió d'avui en se una mica més del procés que es du a terme.

He de reconèixer que encara no estic gaire familiaritzada amb el Photoshop i, tot i que anava entenent sobre la marxa el que havíem de fer, ara mateix si no fos perquè anava prenent notes de tot el que fèiem, no sé si podria tornar-ho a fer sola a casa meva.

Esta molt bé aprendre a manipular les imatges i, a més, així si algun cop m'he d'ocupar de retocar les fotografies en sabré moltes més coses i en podré fer un bon treball, però encara tinc que continuar practicant perquè, com he dit fa un moment, per a mi, el Photoshop és un programa una mica complicat i més encara si mai l'has fet servir. Malgrat això, estic segura que a poc a poc hem resultara més senzill i m'anirà molt millor. Estava una mica frustrada perquè hem resulta difícil aquest programa, però he canviat d'opinió i continuaré treballant de valent.

Sessió del 25/10/2011

Avui amb l'Eduard la classe a girat al voltant de la creació d’activitats Jclic. Per parelles hem agut de crear com a mínim dos activitats, a través del programa Jclic author. M’ha agradat molt la creació d’aquestes activitats, tot i que, al començament, com que era el primer cop que ho feia, anava molt perduda, però després ha estat molt entretingut i divertit. A més, aquestes eines ens poden ser útils en el nostre futur com a mestres, ja que abarquen diverses àrees curriculars, permetent treballar diverses assignatures i temes. Per tant, me n’alegro d’haver-ne aprés a crear-les i utilitzar-les.

La meva companya i jo n’hem creat de tres tipus: una sopa de lletres on s’havien de trobar vuit animals mamífers, un joc de memòria on s’ha de trobar parelles d’animals mamífers i una cançó amb buits, la qual s’ha d’omplir amb l’ajut que abans es permet veure-la sencera.

Sessió del 20/10/2011

Avui, amb l’Àngels, hem continuat treballant amb la fotografia, posant en pràctica el que vam aprendre la setmana passada. Aquest cop amb el programa Photoshop i el Paint. El paint el sabia utilitzar abans de la sessió d’avui, però n’he aprés altres estris que conté el paint, a través d’un exercici realitzat a classe. Amb aquest exercici he aprés a canviar la mida de les imatges amb el programa Paint i a convertir una imatge de color en blanc i negre, anant a atribuïts i posar-hi l’opció de blanc i negre. A més, aquest arxiu l’hem agut de desar en mapa de bits monocroma, a diferència de la resta d’imatges del Paint que les em guardades en mapa de bits 24. Un altre exercici ha estat el de, amb aquest programa, també hem treballat els nivells (canviant la lluminositat i el contrast), la corba (canviant també la lluminositat i el contrast de la imatge) i els canals.

Utilitzant el programa Photoshop, he aprés a modificar els colors, cosa que ha fet que la imatge peses menys, i he treballat la resolució de les imatges. Aquest programa no l’havia utilitzat mai i, per tant, no sé com funciona. Avui he pogut aprendre algunes coses, tot i que hauré de practicar.

Amb tot això, hem de realitzar un treball comparant les imatges aconseguides, indicant el que hem fet, el que ha passat i les conclusions que traiem d’això.

Sessió del 18/10/2011

Avui ha estat la primera classe amb l’Eduard i ens ha introduït el tema d’entorns virtuals i mitjans per a l’ensenyament/aprenentatge. Ho ha fet a través d’una presentació, la qual comença amb un exemples de com, cada cop més, els infants estan familiaritzats amb les noves tecnologies. Jo hem pregunto si es bo que els nens i nenes d’infantil ja estiguin familiaritzats amb les TIC. Per una banda, crec que si que hauríem de fomentar moments on els infants interactuïn amb els recursos tecnològics que avui en dia estan a la seva abast i, així, que cada cop més, s’adaptin als nous temps. Però, hem d’anar en compte amb l’abús.

Tant les TIC com les TAC s’han d’integrar a les escoles, però s’ha de vigilar com, ja que no tant sols s’han d’integrar, sinó que ens hem d’adaptar a la seva utilització. Amb això, vull dir que els mestres han d’adaptar-se als nous temps, han d’evitar que la utilització de les noves tecnologies no sigui un avenç, canviant la metodologia i adaptant-se a les possibilitats que abarquen.

Avui he aprés que el primer cop que es va utilitzar un ordinador amb finalitat formativa va ser als anys 80 i que als 90 es comencen a contemplar les possibilitats multimèdia, la combinació de mitjans, sons, textos, etc. Cap a mitjans dels anys 90 l’aparició d’internet va comportar un canvi d’estratègies i paradigmes i, l’any 2005, es passa de buscar i avaluar la informació a utilitzar la informació, compartir idees i crear coneixements.

En aquesta sessió, també he aprés diversos termes per referir-nos a l’aprenentatge i l’ensenyament amb les tecnologies. Un terme molt utilitzat en l’actualitat és l’e-learning, el qual es basa en un conjunt de tecnologies, aplicacions i serveis orientats a facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a través d’Internet i Intranet. Hi ha un altre terme, referint-nos al mateix concepte, que és la Formació basada en la web (WBT). A més, es parla, actualment, del Blended learning que l’utilitzem quan es compatibilitza la informació presencial amb la formació a distància.

Centrant-me en els diversos mitjans digitals d’ensenyament i aprenentatge que coneixia i els que he pogut veure a classe, trobem la pissarra digital, la càmera digital, la pantalla tàctil, l’ordinador, el software lliure, les impressores, els escàners, el canó i el sistema d’audio digital, entre molts d’altres que n’hi ha.

També hem fet un repàs dels entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge més habituals (webquests, blogs, moodle...). Aquests entorns tenen una sèrie d’avantatges com l’augment de la qualitat i quantitat de recursos i materials d’aprenentatge, pròpies i aliens, i facilitar el seu accés, l’increment la comunicació entre comunitats educatives, l’augment de la flexibilitat i varietat de les activitats i la contribució a la formació de l’alumnat en les diverses àrees curriculars. Per tal que l’ús d’aquests entorns sigui positiu en l’aprenentatge s’ha de disposar dels recursos tecnològics necessaris, el professorat ha d’estar format en les estratègies didàctiques i les TIC/TAC, s’han de promoure plans que promoguin la qualitat i quantitat de la comunicació entre professorat/familiars, s’han d’implantar i fomentar mesures de suport a la innovació educativa i a la generalització de bones pràctiques, s’ha de tenir en compte els coneixements previs dels infants i la difusió de la feina realitzada. Per acabar, voldria comentar que tant els mitjans com els entorns virtuals poden arribar a ser molt beneficiosos per a l’ensenyament i l’aprenentatge, sempre i quan s’utilitzin adequadament. Els mestres hem d’estar qualificats i formats en la matèria per tal de facilitar la introducció dels nostres alumnes a les noves tecnologies.

Per últim, avui a classe hem fet una tasca sobre els entorns virtuals: havíem de cercar quatre entorns virtuals d’educació infantil i fer un petit comentari. El meu grup hem fet una webquest, un blog, un moodle i un àlbum de fotografies.

Sessió del 13/10/2011

Avui amb l'Àngels hem tractat diversos temes centrats en les imatges digitals i el color.

Una imatge digital és una representació bidimensional que, segons la seva codificació, es pot dividir en imatges vectorials i de mapa de punts. Les primeres són aquelles imatges que es defineixen matemàticament per una sèrie de punts units per línies, són imatges que no depenen de la seva resolució i es mostren amb la màxima resolució del dispositiu de sortida. Els objectes representats en les imatges vectorials tenen entitat pròpia amb propietats com el farcit, el contorn, la mida i la posició de la finestra. Per últim, en relació a aquest tipus d’imatges he aprés que no són adequades per a fotografies, vídeos, etc., ja que només poden utilitzar colors plans. En quan al segon tipus d’imatges digitals, les imatges de mapa de punts, són imatges compostes per punts individuals (píxels), de diversos colors, formant un patró. El canvi de resolució o el nombre de píxels d’una imatge pot arribar a distorsionar-la. Això és el que a molts ens ha passat quan hem volgut canviar de mida una fotografia i, aquesta, es distorsiona, podent observar els píxels.

A més, he acabat d’entendre la comprensió d’arxius i he aprés els diversos arxius en què es poden desar les imatges, es quals hem d’utilitzar depenent el tipus d’imatge que estem desant. També, puc dir que m’he quedat impressionada quan he vist que el pes d’una imatge depenia del color, la resolució i la mida d’impressió. Es nota que jo no en sé gaire de fotografia i, amb aquesta assignatura, estic aprenent força i estic acabant de polint conceptes que ja sabia.

Fent referència al que hem treballat a classe sobre el color caldria destacar que el color es una qualitat de la llum reflectida per les superfícies entintades i les no entintades. El color té les següents propietats: el to (color reflectit a través d’un objecte), saturació (quantitat de gris en relació al to) i la lluentor (lluminositat o foscor relativa al color). Tot això ja ho he fet a l’institut quan feia plàstica, però el que si que hem ve de nou és que la llum transmesa és additiva (colors de la llum) i la llum reflectida és subtractiva (colors dels pigments).

Hem treballat dos modes de color, el mode de color RGB i el mode de color CMY. El primer és el color de la llum i, per tant, és síntesi additiva. En trobem tres colors en què la llum es pot descompondre: blau fosc, verd i vermell. Quan es combina un d’aquest colors amb un altre surt un color secundari i quan es combinen tots tres apareix el color blanc. El color cian, groc i magenta, els quals són resultat de la combinació dels colors anteriorment mencionats, són els colors additius secundaris. Això m’ha sorprès perquè jo tenia entès que aquests colors eren els anomenats primaris, però ara sé que aquests són els colors additius secundaris en un model de color RGB i que, en canvi, en el model CMY són els primaris. Aquest segon model és el color dels pigments i, per tant, síntesi subtractiva i el que passa en combinar els diferents colors subtractius primaris (cian, magenta i groc) és que apareixen els que en model RGB són els primaris (verd, blau, vermell), anomenats en el model de color CMY amb el nom de colors subtractius secundaris. Tothom haurà vist algun cop una roda de colors, és a dir, un cercle on es troben tots els tipus de colors, des dels càlids fins els fred, passant per diverses tonalitats, saturacions, lluminositats, etc. Aquest cercle és molt útil per buscar diversos tipus de colors.

Voldria acabar dient que el color juga un paper molt important en les imatges, ja que pot utilitzar-se com element que capta l’atenció, permet transmetre informació i, sovint, ens permet estimular la memòria, per exemple tothom reconeix el vermell de la llauna de la coca-cola.

Sessió del 11/10/2011

Avui, a la classe d'en Joan Anton, havíem de presentar, cada grup, la lectura que havíem llegit i crear un debat al voltant d’aquestes, però, abans de tot, hem vist un vídeo que ens fa la següent pregunta: de que serveix la tecnologia sinó canvia la metodologia? A aquesta pregunta jo hi responc dient que per molt que un centre o un mestre hi vulgui aplicar les noves tecnologies a l’ensenyament, però la seva forma de fer, d’ensenyar, no hi canvia als nous temps, als nous canvis, el resultat serà el mateix que fins ara. Amb això vull dir que el mestre es clau en l’aprenentatge dels alumnes i la metodologia que utilitzi condicionarà al procés de construcció de coneixements dels alumnes i si en comptes d’adaptar-se als nous recursos que ens aporten les tecnologies, utilitza els mateixos mètodes, per molt que trobem ordinadors o altres estris informàtics en l’aula tant el procés com el resultat serà el mateix, sense evolucionar ni canviar.

També, hem reflexionat sobre què és una nova tecnologia i com han hagut de diverses al llarg de la història, fent que el que fa anys eren noves tecnologies, per a nosaltres, ara, són estris antiquats. Un exemple que hem vist, entre d’altres, ha estat el de l’escriptura. Per a alguns antics, com Sòcrates, l’escriptura era dolenta, era un estri que donava un pas enrere en l’aprenentatge, que feia oblidar. És com el que actualment passa amb les noves tecnologies, que es qüestiona el seu efecte positiu en l’aprenentatge. Per tant, podem dir que el debat es va repetint al llarg de les dècades al voltant del que, en aquell moment, es considera nova tecnologia.

Centrant-me en el que cada grup a aportat i fent un breu resum de les idees que més m’han impactat i m’han cridat l’atenció, avui he aprés o he reflexionat al voltant de les idees dels diversos autors:

El mestre ha d’acompanyar en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes. (Joan Ferrer)

    
Actualment la clau de l’èxit és el com, no el que. A més, els mestres han d’assolir el repte de que els alumnes no siguin simplement lectors i escoltadors, sinó que creïn, que siguin actius i no passius en el procés d’aprenentatge. S’ha de formar alumnes creadors on les noves tecnologies afavoreixen la seva formació, ampliant així l’alfabetització(nous llenguatges que complementen). (J.M. Sancho)

·   Moltes escoles no compleixen el que el Departament d’Educació estipula respecte les TIC, és a dir, molts centres, malgrat l’evolució de les noves tecnologies troben estancades o no estan suficientment implicades amb les noves tecnologies, per no mencionar l’escassa formació del professorat.

·   El que hem de fer és que les noves tecnologies es vagin complementant amb les anteriors.

   

Aquestes entre d’altres aportacions dels meus companys envers les diverses lectures i el que jo mateixa, en la lectura del “clic”, he extret són noves visions i reflexions que com a futura mestre m’han dut a pensar quina és la metodologia que vull utilitzar i quin es el camí a seguir.

Sessió del 4/10/2011

Avui, per grups, amb en Joan Anton hem elaborat una wiki on s'havia d'explicar l'article que havíem llegit. El meu grup ha escollit l’article d’Alejandra Bosco, Sobre el “clic” y su éxito en educación escolar. He aprés i m’he adonat, gracies a la lectura, als meus records com a alumne que utilitzava el “clic” i a les aportacions i reflexions de les meves companyes, que no n’és tant beneficiós com hem pensava i, a més, he pogut reflexionar sobre la importància del bon ús de les tecnologies a l’aula. No per utilitzar l’ordinador estàs aprenent ni estàs duent a terme un aprenentatge informàtic. Sota d’una idea com aquesta a d’haver-hi un procés d’aprenentatge significatiu, no un aprenentatge mecànic com es du a terme amb el “clic”. No obstant això, el “clic” té avantatges com que és un programa econòmic de baixa complexitat, que permet treballar autònomament i atendre a la diversitat alhora que avarca les diverses àrees del currículum escolar.

Hem de reflexionar si la manera en què s’està ensenyant informàtica a les aules és la adequada. En aquest cas, opino que el “clic” no és una eina beneficiosa, malgrat les seves avantatges, ja que no permet la discussió dels aprenentatges ni la construcció progressiva i la modificació de coneixements, en la majoria dels casos. Els alumnes que utilitzen aquest programa el veuen més com un joc que com un aprenentatge i, a més, es guien per la repetició i per l’assaig-error.

Amb tot això, m’agradaria poder acabar dient que l’educació tecnològica s’ha de donar dia a dia, a les aules, on els alumnes identifiquin les noves tecnologies com instruments quotidians. Els infants han d’aprendre a través de les facilitats que ens aporten els recursos tecnològics, adaptant-se així a la nova societat de la informació i gaudint d’una formació completa i adient.