Sessió del 13/10/2011

Avui amb l'Àngels hem tractat diversos temes centrats en les imatges digitals i el color.

Una imatge digital és una representació bidimensional que, segons la seva codificació, es pot dividir en imatges vectorials i de mapa de punts. Les primeres són aquelles imatges que es defineixen matemàticament per una sèrie de punts units per línies, són imatges que no depenen de la seva resolució i es mostren amb la màxima resolució del dispositiu de sortida. Els objectes representats en les imatges vectorials tenen entitat pròpia amb propietats com el farcit, el contorn, la mida i la posició de la finestra. Per últim, en relació a aquest tipus d’imatges he aprés que no són adequades per a fotografies, vídeos, etc., ja que només poden utilitzar colors plans. En quan al segon tipus d’imatges digitals, les imatges de mapa de punts, són imatges compostes per punts individuals (píxels), de diversos colors, formant un patró. El canvi de resolució o el nombre de píxels d’una imatge pot arribar a distorsionar-la. Això és el que a molts ens ha passat quan hem volgut canviar de mida una fotografia i, aquesta, es distorsiona, podent observar els píxels.

A més, he acabat d’entendre la comprensió d’arxius i he aprés els diversos arxius en què es poden desar les imatges, es quals hem d’utilitzar depenent el tipus d’imatge que estem desant. També, puc dir que m’he quedat impressionada quan he vist que el pes d’una imatge depenia del color, la resolució i la mida d’impressió. Es nota que jo no en sé gaire de fotografia i, amb aquesta assignatura, estic aprenent força i estic acabant de polint conceptes que ja sabia.

Fent referència al que hem treballat a classe sobre el color caldria destacar que el color es una qualitat de la llum reflectida per les superfícies entintades i les no entintades. El color té les següents propietats: el to (color reflectit a través d’un objecte), saturació (quantitat de gris en relació al to) i la lluentor (lluminositat o foscor relativa al color). Tot això ja ho he fet a l’institut quan feia plàstica, però el que si que hem ve de nou és que la llum transmesa és additiva (colors de la llum) i la llum reflectida és subtractiva (colors dels pigments).

Hem treballat dos modes de color, el mode de color RGB i el mode de color CMY. El primer és el color de la llum i, per tant, és síntesi additiva. En trobem tres colors en què la llum es pot descompondre: blau fosc, verd i vermell. Quan es combina un d’aquest colors amb un altre surt un color secundari i quan es combinen tots tres apareix el color blanc. El color cian, groc i magenta, els quals són resultat de la combinació dels colors anteriorment mencionats, són els colors additius secundaris. Això m’ha sorprès perquè jo tenia entès que aquests colors eren els anomenats primaris, però ara sé que aquests són els colors additius secundaris en un model de color RGB i que, en canvi, en el model CMY són els primaris. Aquest segon model és el color dels pigments i, per tant, síntesi subtractiva i el que passa en combinar els diferents colors subtractius primaris (cian, magenta i groc) és que apareixen els que en model RGB són els primaris (verd, blau, vermell), anomenats en el model de color CMY amb el nom de colors subtractius secundaris. Tothom haurà vist algun cop una roda de colors, és a dir, un cercle on es troben tots els tipus de colors, des dels càlids fins els fred, passant per diverses tonalitats, saturacions, lluminositats, etc. Aquest cercle és molt útil per buscar diversos tipus de colors.

Voldria acabar dient que el color juga un paper molt important en les imatges, ja que pot utilitzar-se com element que capta l’atenció, permet transmetre informació i, sovint, ens permet estimular la memòria, per exemple tothom reconeix el vermell de la llauna de la coca-cola.