Avui ha estat la primera classe amb l’Eduard i ens ha introduït el tema d’entorns virtuals i mitjans per a l’ensenyament/aprenentatge. Ho ha fet a través d’una presentació, la qual comença amb un exemples de com, cada cop més, els infants estan familiaritzats amb les noves tecnologies. Jo hem pregunto si es bo que els nens i nenes d’infantil ja estiguin familiaritzats amb les TIC. Per una banda, crec que si que hauríem de fomentar moments on els infants interactuïn amb els recursos tecnològics que avui en dia estan a la seva abast i, així, que cada cop més, s’adaptin als nous temps. Però, hem d’anar en compte amb l’abús.
Tant les TIC com les TAC s’han d’integrar a les escoles, però s’ha de vigilar com, ja que no tant sols s’han d’integrar, sinó que ens hem d’adaptar a la seva utilització. Amb això, vull dir que els mestres han d’adaptar-se als nous temps, han d’evitar que la utilització de les noves tecnologies no sigui un avenç, canviant la metodologia i adaptant-se a les possibilitats que abarquen.
Avui he aprés que el primer cop que es va utilitzar un ordinador amb finalitat formativa va ser als anys 80 i que als 90 es comencen a contemplar les possibilitats multimèdia, la combinació de mitjans, sons, textos, etc. Cap a mitjans dels anys 90 l’aparició d’internet va comportar un canvi d’estratègies i paradigmes i, l’any 2005, es passa de buscar i avaluar la informació a utilitzar la informació, compartir idees i crear coneixements.
En aquesta sessió, també he aprés diversos termes per referir-nos a l’aprenentatge i l’ensenyament amb les tecnologies. Un terme molt utilitzat en l’actualitat és l’e-learning, el qual es basa en un conjunt de tecnologies, aplicacions i serveis orientats a facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge a través d’Internet i Intranet. Hi ha un altre terme, referint-nos al mateix concepte, que és la Formació basada en la web (WBT). A més, es parla, actualment, del Blended learning que l’utilitzem quan es compatibilitza la informació presencial amb la formació a distància.
Centrant-me en els diversos mitjans digitals d’ensenyament i aprenentatge que coneixia i els que he pogut veure a classe, trobem la pissarra digital, la càmera digital, la pantalla tàctil, l’ordinador, el software lliure, les impressores, els escàners, el canó i el sistema d’audio digital, entre molts d’altres que n’hi ha.
També hem fet un repàs dels entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge més habituals (webquests, blogs, moodle...). Aquests entorns tenen una sèrie d’avantatges com l’augment de la qualitat i quantitat de recursos i materials d’aprenentatge, pròpies i aliens, i facilitar el seu accés, l’increment la comunicació entre comunitats educatives, l’augment de la flexibilitat i varietat de les activitats i la contribució a la formació de l’alumnat en les diverses àrees curriculars. Per tal que l’ús d’aquests entorns sigui positiu en l’aprenentatge s’ha de disposar dels recursos tecnològics necessaris, el professorat ha d’estar format en les estratègies didàctiques i les TIC/TAC, s’han de promoure plans que promoguin la qualitat i quantitat de la comunicació entre professorat/familiars, s’han d’implantar i fomentar mesures de suport a la innovació educativa i a la generalització de bones pràctiques, s’ha de tenir en compte els coneixements previs dels infants i la difusió de la feina realitzada. Per acabar, voldria comentar que tant els mitjans com els entorns virtuals poden arribar a ser molt beneficiosos per a l’ensenyament i l’aprenentatge, sempre i quan s’utilitzin adequadament. Els mestres hem d’estar qualificats i formats en la matèria per tal de facilitar la introducció dels nostres alumnes a les noves tecnologies.
Per últim, avui a classe hem fet una tasca sobre els entorns virtuals: havíem de cercar quatre entorns virtuals d’educació infantil i fer un petit comentari. El meu grup hem fet una webquest, un blog, un moodle i un àlbum de fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario